HISTÒRIES D’UN VELL PLANE

Formació Lluna

La història de la Terra comprèn els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins el present.

La Terra després de la seva formació, era una esfera de roca candent sense cap satel·lit fins que, un planteta d’una mida aproximada a la de Mart, suposadament amb una òrbita que s’havia desestabilitzat, va xocar contra la Terra i les restes d’aquest impacte van orbitar com un anell fins que es van concentrar i van formar la Lluna. També es creu que aquest impacte canvià l'eix de la Terra, produint l’inclinació  de 23,5° que causa les estacions de la Terra (els orígens dels planetes tindria un eix de 0° sense estacions). També podria haver accelerat la rotació de la Terra i iniciat la seva tectònica de plaques.

Eix de la Terra

Hi ha diverses etapes importants amb les que ens hi podem fixar:

Pel que fa a l’era de Precambrià, ens hi podem trobar tres períodes.

- L’eó Hadeà és el primer dels períodes, que és comprès des la formació de la Terra fins a uns aproximadament 3.800 milions d'anys. El nom "Hadeà" ve del grec Hades, que vol dir infern i que es refereix a les condicions de la Terra en aquells temps. 

En aquest període podem trobar-hi que els gasos, al principi, s’escapaven quan la Terra tenia el 40% del radi actual però quan hi va haver l’impacte que va formar la Lluna, s’hi va formar una “atmosfera” de vapor de roca que al condensar-se en milers d’anys, van aportar una atmosfera rica en diòxid de carboni, hidrogen i vapor d’aigua.

- L'Arqueà és el segon període, que data de fa 2.500 milions d'anys. En aquesta etapa hi podem trobar grans erupcions volcàniques i fusions i aparicions de metalls varis. Pel que fa als continents, no n’hi van aparèixer de grans fins a l’Arqueà tardà.

-El Proterozoic, és l’últim dels períodes i consta de tres etapes més: el Paleoproterozoic, el Mesoproterozoic i el Neoproterozoic.

Pangea

          · El Paleoproterozoic, és la primera era de les tres subdivisions, i que va durar entre fa 2.500 i 1.600 milions d'anys. Va ser aleshores que els continents s'estabilitzaren per primera vegada. També va ser en aquest temps que van aparèixer els cianobacteris, un tipus de bacteri que usen el procés bioquímic de la fotosíntesi per a produir energia i oxigen. Per altra banda, els organismes anaeròbics, és a dir que funcionaven amb un sistema de respiració que no requeria l’oxigen, gran part van desaparèixer a causa de l’augment d’aquest element. Aquest fet és conegut com a Catàstrofe de l’oxigen.

          · El Mesoproterozoic, és la segona era de les tres subdivisions, i que va durar entre fa 1.600 i 1.000 milions d'anys. Els events més importants d'aquesta era són la formació del supercontinent de Rodínia (nom d'un supercontinent que fa uns 1.100 milions d'anys, durant el neoproterozoic, comprenia la major part de la superfície de terra del planeta. Va començar a segmentar-se fa uns 800-750 milions d'anys a causa de moviments magmàtics a l'escorça terrestre, acompanyada d'una intensa activitat volcànica. Finalment s'escindí en vuit continents dels quals posteriorment es formarà el supercontinent Pangea),  i l'aparició de la reproducció sexual.

          · El Neoproterozoic és la tercera i última de les subdivisions i va durar entre fa 1.000 i 542 milions d'anys. Comprèn les glaciacions més severes que es coneixen (durant les quals els casquets polars arribaven fins l'equador) i, en la part final de l'era (el període Ediacarià, on hi havia animals tous i sense closca i aparició d’una nova capa de carbonats que indica un canvi climàtic), es troben els primers fòssils de vida multicel·lular, incloent-hi els animals més antics.

Una altra era, post-Precambrià, n’és el Fanerozoic.

- El Fanerozoic és un eó geològic, que es caracteritza perquè la vida animal hi ha estat molt abundant. Cobreix uns 545 milions d'anys, començant en els temps en què van aparèixer per primera vegada els animals de closca dura. Avui en dia encara ens trobem en l'eó Fanerozoic. El nom ve dels mots grecs "faneros" (visible) i "zoo" (vida), i es refereix al gran nombre d'organismes que hi ha hagut des de l'explosió cambriana (l'aparició sobtada en termes geològics de complexos organismes macroscòpics multicel·lulars). Aquest període es divideix en cinc sub-eres més:

          · El Paleozoic va des del temps de la primera aparició en abundància de fòssils de closca dura fins al temps en què els continents començaven a ser dominats per rèptils grans i relativament sofisticats, així com per vegetals relativament moderns. El límit inferior se situa  en la primera aparició de criatures conegudes com trilobits (classe d'artròpodes extints). El límit superior està situat en una extinció 300 milions d'anys més tard, conegut com l'extinció permiana (extinció massiva d'espècies marines i terrestres en un període de temps geològicament curt). Aquesta etapa comença poc després de la fragmentació del supercontinent de Rodínia, i al final d'una edat glacial global. Cap al final de l'era, els continents s'agruparen de nou en un supercontinent anomenat Pangea, que incloïa la major part de l'àrea terrestre de la Terra.

          · El Mesozoic el límit inferior del qual està delimitat per l'extinció permiana i el superior està marcat per l'extinció del Cretaci-Terciari (va tenir lloc fa uns 65,5 milions d'anys i va ser una gran extinció en massa que va afectar a especies de tot tipus). Geològicament, l’etapa comença amb quasi tota la superfície terrestre de la Terra agrupada en un supercontinent anomenat Pangea. Durant el Mesozoic, la Pangea es es va dividir en dos continents; al nord, Lauràsia, i al sud, Gondwana. Lauràsia es va distribuir en Amèrica del Nord i Euràsia, mentre que Gondwana es va repartir progressivament en els quatre continents actuals d'Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia i l'Antàrtida.

            · El Paleogen és un període geològic que va començar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys. Aquest període és molt important perquè va ser el temps en què els mamífers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos després de l'extinció en massa que acabà l'anterior període. Alguns d'aquests mamífers van evolucionar en grans especímens que van dominar la terra, mentre que altres van ser capaços de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectòniques. El clima es va refredar lleugerament i els mars interiors desaparegueren de Nordamèrica al principi del període.

           · El Neogen va des de fa 23 milions d'anys fins fa 2milions d'anys. El que més destaca d’aquesta etapa és el fet de que els mamífers i les aus evolucionaren bastant. Moltes altres formes romangueren relativament estables. Hi hagué moviments continentals, essent-ne el més important la connexió entre Amèrica del Nord i del Sud i el clima es refredà més.

        · Per últim, el període Quaternari (fa uns 1,806 milions d'anys) fins al present. Els continents, la fauna i el clima es distribueixen tal qual els coneixem.

Pel que fa al futur de la Terra, es determinarà per una diversitat de factors, incloent augments en la lluminositat del Sol, la pèrdua d'energia calorífica del nucli de la Terra, pertorbacions per altres cossos del sistema solar i la bioquímica de la superfície de la planeta. D'aquí a mil o dos mil milions d'anys, l'augment regular de la radiació solar a causa de l'acumulació d'heli al nucli del Sol provocarà la pèrdua dels oceans i l'aturada de la deriva continental (teoria segons la qual els continents es mouen els uns respecte dels altres).  D'aquí a quatre mil milions d'anys, l'augment en la temperatura superficial de la Terra provocarà un efecte hivernacle descontrolat. En aquest punt, la major part de la vida, si és que no tota, estarà extinta. El final més probable del planeta és l'absorció per part del Sol en uns 7.500 milions d'anys, després que l'estrella entri en la fase de gegant vermella i s'expandeixi fins passar l'òrbita del planeta.

 
Imma Pérez Poza i Júlia Roura Bosch