L’efecte hivernacle
Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.
L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus, s'hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars, amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.
Els científics creuen que si els gasos hivernacle es dupliquen es pot produir un increment de la temperatura mitjana de tot el planeta entre 1,5 i 4,5 ºC. Si tenim en compte que la diferència entre la temperatura durant l'última era glacial i el temps actual és de només 4 ºC, no és difícil imaginar que un augment de la temperatura en la mateixa proporció tindria conseqüències catastròfiques. El clima de tot el món canviaria. Les temperatures serien molt més altes, les tempestes més fortes, els tornados i huracans més freqüents, les inundacions més intenses i les sequeres més duradores.
D'altra banda, si la Terra s'escalfés, les glaceres de les muntanyes i els casquets polars es fondrien i això tindria conseqüències catastròfiques per a alguns països perquè moltes ciutats quedarien cobertes permanentment per les aigües.
El desgel del pols i les glaceres
Segons aquest estudi, les capes de gel polar s'estan fonent més ràpid que les glaceres de les muntanyes. El 2006 els Pols van perdre en el seu conjunt 475 gigatones de gel davant de les 402 gigatones que van desaparèixer de les glaceres de muntanya. Una gigatona equival a mil milions de tones mètriques. Una pèrdua així és suficient perquè el nivell del mar pugi 1,3 mil · límetres cada any.
Durant l'any 2010, la capa de gel que cobreix Groenlàndia es va fondre a un ritme rècord. Aquest fet podria ser l'inici d'una pujada important del nivell del mar a les pròximes dècades.
Anteriorment al març els experts del Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel (NSINC per les seves sigles en anglès) d'EE. Units. informar que mentre que la superfície del gel marí a la regió de l'Àrtic va arribar al mínim històric establert el 2005, la superfície de la capa de neu al Hemisferi nord superava l'habitual.
Una investigació en el marc de l'Any Polar Internacional (API) 2007-2008 aporta noves proves sobre la generalització dels efectes de l'escalfament global en les regions polars, segons han anunciat els seus autors en un comunicat. La neu i el gel estan disminuint en ambdues regions polars, cosa que afecta tant a la vida humana com a la vida animal i vegetal local de l'Àrtic, ia la circulació oceànica i atmosfèrica mundial i al nivell del mar. El comunicat de premsa assegura que ara queda clar que les capes de gel de Groenlàndia i de l'Antàrtida estan perdent massa, el que contribueix a l'elevació del nivell del mar. L'escalfament a l'Antàrtida està molt més generalitzat del que es pensava abans de l'API i resulta que a Groenlàndia cada vegada hi ha menys volum de gel. Els investigadors també van descobrir que a l'Àrtic, durant els estius de 2007 i 2008, l'extensió mínima del gel marí durant tot l'any va disminuir al nivell més baix detectat mai des que van començar a elaborar a registres satelitales fa 30 anys.
En les expedicions realitzades en el marc de l'API es va registrar també un ritme sense precedents de la deriva del gel a l'Àrtic. A causa del escalfament global, van canviar els tipus i l'abast de la vegetació a l'Àrtic, el que va afectar els animals de pastura ia la caça. Altres proves de l'escalfament del planeta són les obtingudes pels vaixells d'investigació de l'API, que han confirmat que el nivell d'escalfament de l'oceà Austral està per sobre del normal. El refredament dels corrents dels fons oceànics prop de l'Antàrtida és coherent amb l'augment de la fosa del gel de l'Antàrtida i podria afectar la circulació oceànica. Per tant, l'escalfament global afecta l'Antàrtida de formes que abans no es coneixien.
La investigació realitzada en el marc de l'API també ha identificat grans reserves de carboni emmagatzemat com el metà en el permafrost (capa profunda del sòl permanentment gelada). El desglaç del permafrost amenaça amb desestabilitzar el metà-un gas d'efecte hivernacle-emmagatzemat i enviar-lo a l'atmosfera. De fet, els investigadors de l'API que es trobaven al llarg de la costa de Sibèria observar emissions substancials de metà procedents dels sediments dels oceans.
En conclusió, la pèrdua de glaceres i dels casquets polars durant aquest segle pot ser responsable de fins a un 60% de la pujada del nivell del mar, el que suposa entre 10 i 25 centímetres, si arribessin a fondre completament, l'augment del nivell de l'aigua seria d'un metre.
L'article està ben redactat, però hi falta informació sobre quins són els gasos d'efecte hivernacle (només n'indiqueu dos a l'inici del text) i d'on provenen. Us baseu en els efectes i us falten les causes. Potser estaria bé indicar les mesures per evitar-ne l'augment.
ResponEliminaAnna Ferrer (1p)